És imprescindible mantenir l’activitat central que dóna vida a la transhumància, la ramaderia. La seva relació amb l’existència de la xarxa de camins és indissociable. Per mantenir el patrimoni natural, social, cultural i territorial que suposa la xarxa de camins ramaders a Catalunya cal fomentar-la, i també complementar-la amb altres usos compatibles amb la ramaderia.
La llei estatal de vies pecuàries de 1995 obre la possibilitat de que les vies pecuàries tinguin diferents usos. Des del grup de treball es creu que tenen potencial els usos associats a la gestió del medi natural, la valoració de les produccions locals i de proximitat, la valoració del medi i del paisatge rural, la conservació i aprofitament dels camins o la recerca del passat, la recuperació de les tradicions i la divulgació cultural. Sense oblidar, però, que si la xarxa de vies pecuàries deixa de tenir el seu ús principal, el ramader, comença el seu deteriorament i per tant, el seu oblit i els possibles usos sostenibles que s’hi puguin desenvolupar.