La fira de bestiar de Torregassa
La localització de la fira de Torregassa denota el seu caire ramader i apunta un origen vinculat amb la transhumància del bestiar de llana. El firal – el lloc on se celebrava la fira – es un pla dilatat i situat a 900 metres d’altitud, a l’antic nucli de Castellvell, ara del municipi d’Olius (al Solsonès) que termeneja amb el de Castellar de la Ribera. Aquest pla esta en terres del Mas de Pinyana, que pertany a la parròquia de Clarà, integrada dintre dels límits d’aquest darrer municipi.
El valor estratègic de l’emplaçament es inqüestionable, en aquest indret la cabanera que davalla dels prats alpestres del Port del Comte i del Pirineu, seguint la partió d’aigües entre els rius Cardener i Segre, es bifurca. Una carrerada continua per aquest mateix interfluvi cap al sud, i l’altra aprofita un pla inclinat que mena cap a les terres de l’Urgell, de la Noguera i del Segrià, on: “-unes característiques climàtiques i de vegetació adequades juntament amb una escassa densitat agrícola… feren d’aquestes terres la zona hivernal més important en la transhumància dels ramats en la regió catalana…-“ segons paraules de Vila i Valentí dites l’any 1991.
De transit de besties i de persones, que solcaven aquestos camins ramaders, en son testimonis els antics hostals, per bé que han esdevingut, gairebé tots, cases de pagès i ja no compleixen llur funció original. La carrerada arriba al Serrat de la Torregassa, procedent del Prepirineu, havent passat per Hostal Nou de Canalda, l’Hostal del Vent, l’Hostal del Cap del Pla, l’Hostal de Cirera i l’Hostal de les Forques.
Un cop al firal de la Torregassa, es divideix en dues, la que per l’Hostal del Geli i l’Hostal de Bancal, fa cap a les Planes d’Urgell, i la que davalla cap a Calaf i Santa Coloma de Queralt, per l’Hostal del Boix – a prop de l’Hostal Nou – i els santuaris de Miracle i Pinós. Alguns d’aquests establiments, emplaçats ran mateix de la cabanera, a no gaire distancia l’un de l’altre, disposaven d’un baluard o d’amplis corrals on acollien als ramats de pas.
El Pla de la Torregassa, que pren el nom d’una masia propera, de l’antiga parròquia de Miravé, ja documentada en el segle XVI, era des de fa molt temps, doncs, un lloc de dispersió de ramats, punt de comiat entre els pastors que havien passat l’estiu plegats a les terres altes, lloc de pactes i d’acords, d’emparaular tractes d’herbes per l’any següent i, potser, de venda de bestiar. L’abundància de pastures en tota aquesta rodalia facilitava una estada a mitja muntanya, durant el setembre, abans d’emprendre el camí cap a les terres baixes.
Josep Ramón Camí.
Grup de Treball sobre Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya.