Els germans Card, de Vega del Codorno, i Gratiniano Usero, de les Pletes, són els dos únics pastors de la província a fer el corriol
Cordills, canyades, corriols… Totes les vies pecuàries cobren protagonisme aquests dies amb la transhumància de bestiars de les deveses d’estiu a les d’hivern a la recerca de pastures fresques. Una activitat mil·lenària que forma part de la història i la vida dels nostres pobles, que lluny de perdre actualitat cobra total vigència davant la situació de ‘emergència climàtica’ en la qual ens trobem.
I és que, per la seva gran capacitat ecològica, aprofitament de recursos, conservació de la biodiversitat, prevenció contra incendis i reducció de gasos amb efecte d’hivernacle, aquesta pràctica de pasturatge sostenible “és fonamental” en la lluita contra el canvi climàtic.
Així ho posa de manifest el delegat provincial de Desenvolupament Sostenible, Rodrigo Molina, que aquesta setmana sortia a la trobada dels ramats conquenses que travessen la Canyada Real de Rodrigo Ardaz per a seguir per la dels Dolls o la Canyada Conquense i la Soriana Oriental que els portarà a les seves destinacions en Sierra Morena o a la Vall de Alcudia, un patrimoni únic en el món que “si no és pels pastors ja hauria desaparegut”, emfatitza Rodrigo Molina.
El delegat provincial destaca que per a facilitar la tasca de la migració d’animals, des de la Conselleria s’estan escometent actuacions d’amollonament i partió de les vies pecuàries; a més d’agilitar els tràmits administratius, com per exemple s’ha fet aquest any a Conca amb el permís per a fer foc. Molina recorda que en aquesta època està permès però és necessari que es comuniqui a l’administració; d’aquesta forma s’evita aquest continu tràmit i no sols en el tram de Conca sinó també el pas de la Canyada per Ciudad Real.
El pas dels animals netegen el terreny i ajuden a prevenir els incendis
“A la província tenim 686 vies pecuària entre canyades, cordills, corriols, bugades, etc… que procedeixen totes de la Mesta. Això suposa 2.584 quilòmetres amb 9.406 hectàrea de corredor ecològic sol a la província de Conca. Un patrimoni que és important mantenir per la seva gran contribució al medi ambient”, assenyala Rodrigo Molina, qui defensa l’ús públic d’aquests espais per al desenvolupament de més activitats, com són per exemple les que van lligades a un turisme sostenible.
Però sobretot defensa el pasturatge itinerant que durant dues vegades a l’any porta a milers d’ovelles a pasturar al llarg de centenars de quilòmetres, deixant net la muntanya.
“El pas dels animals netegen el terreny i ajuda a prevenir incendis forestals. És la forma més ecològica de lluitar contra el foc, amb la qual cosa complim els objectius agenda 2030 en la lluita contra el canvi climàtic”, postil·la el delegat provincial , que en aquest punt destaca que segons revela l’estudi que ha realitzat en l’Alt Tajo la Conselleria de Desenvolupament Sostenible del Govern regional, els arbres són importants embornals de carboni. De fet, destaca que el CO2 que retenen les muntanyes del parc a l’any és equiparable a les emissions de més de 50.000 persones.
Però a més, compte que cada hectàrea de pasturatge pot acumular fins a 10 tones de carboni atmosfèric, per la qual cosa, sens dubte, la transhumància “és una potent eina de lluita contra l’escalfament global”, a més de salvaguardar el patrimoni sociocultural que durant segles ha vertebrat territoris. El problema, diu, és el relleu generacional.
Ho saben bé pastors com els germans Card, de Vega del Codorno, o Gratiniano Usero, de les Pletes, els únics ramaders de la província a fer aquest any el corriol. Tots dos recorren a peu els més de 400 quilòmetres que els separen de la Vall de Alcudia, a Ciudad Real, i de la Carolina, a Jaén, respectivament. La situació, diuen, és cada vegada més complicada. Sobretot per la falta de pastors.
“Aquests anys de darrere l’Associació Transhumància i Naturalesa ens proporcionava pastors però ara han decidit comprar bestiar per a mantenir la transhumància i reivindicar les canyades reals com a patrimoni de tots, que està molt bé, però els que no podrem aguantar som els ramaders tradicionals”, assenyala Manuel Cardo, qui lamenta que, al costat de “la duresa de la professió, les despeses, les poques ajudes i el mal estat que té el corriol en molts trams”, fa que la transhumància acabi per desaparèixer. “Per a mi és probablement l’últim any”, assenyala.
Al costat del seu germà Antonio, que s’ocupa de la intendència, Manuel condueix el bestiar amb l’ajuda de la seva filla Claudia, una de les poques dones a fer el corriol. El camp i els animals l’atreuen, però no és la professió a la qual es vol dedicar. Va fer un modulo de màrqueting i comerç però no ha trobat treball en el seu ram i després d’algunes ocupacions eventuals, aquest any ha tornat a sumar-se a l’expedició per a ajudar a conduir fins a la finca ‘El Canyar’, en Mestanza, a les 1.600 caps d’oví que conformen el ramat dels Card
RELLEU GENERACIONAL
Segons baixés l’Associació Transhumancia i Naturalesa, la transhumància a Espanya pot generar 5.000 llocs de treball directes per a joves ramaders, a més d’altres relacionats amb el sector i amb els serveis ambientals, però la veritat és que, almenys a la província, són pocs els que s’incorporen.
“En les Pletes hem passat de 9.000 a poc més de 1.500 ovelles en l’última dècada. S’han venut moltes en els últims anys i si això segueix així la transhumància acabarà despareciendo”, assenyala Diego, un voluntari que aprofita les seves vacances per a acompanyar l’expedició de Gratiniano Usero.
Ell mateix és un dels quals va decidir vendre el bestiar i dedicar-se a una altra professió, si escau també lligada al medi ambient a través de l’empresa pública de gestió ambiental, Geacam. Confessa que el pasturatge “sempre m’ha tirat” però reconeix que les condicions “no són bones” i, al seu judici, a més de més consciència per la cura patrimonial “hauria d’haver-hi més ajudes per a incentivar als joves.
Aquest és el tercer any que Diego fa part del camí amb els Usero, que igual que els seus veïns de les Pletes empraran una mica més de 20 dies a recórrer el corriol. “Ho faig perquè m’agrada el bestiar però també com a manera de reivindicar el corriol com a espai públic per a ús de la gent. Al costat d’ell s’han sumat aquest any altres quatre voluntaris, amics de la família que han volgut realitzar les primeres etapes. Això sí, només han estat dos dies. A partir d’ara, el camí serà més dur.
“Ens quedem dues persones amb les ovelles, i el meu pare que s’ocupa del hato”, diu Rubén, el fill de Gratiniano, que en aquest cas sí ha decidit prendre el relleu i seguir la tradició familiar. “No és fàcil. Tenim moltes traves, molta burocràcia i poques ajudes però és una sortida i a vegades no queda més remei”, diu.
L’expedició en aquest cas la completa una egua i quatre gossos, dos mastins i quatre careas per a conduir les 1.371 ovelles que porten els Usero. Fins a Socuéllamos faran el corriol amb els germans Card, en aquesta ocasió per Belmontejo i Mota del Altarejos. Després, cadascun prendrà el seu camí per a dirigir-se a les seves deveses d’hivern.
Cada ovella trasllada diàriament unes 5.000 llavors i adoba el terreny en el seu recorregut
Aquest any, el temps ha acompanyat la sortida. Les pluges dels últims dies, encara que incòmodes per al pastor, són una benedicció. “Els animals tenen herba fresca. I això, diu Manuel Cardo, a més de garantir l’aliment“ens lleva un gran problema, com és l’aigua: Hi ha pocs abeuradors en el camí, i aquests anys de sequera l’hem passat malament, però menjant herba verda ja tenen part de l’aigua que necessiten, la resta amb algun toll ens val”, afegeix Manuel, que en aquest sentit defensa també l’ús sostenible de les pastures transhumants.
Un dels problemes històrics dels quals es queixen és l’estat de les vies pecuàries. “el que volem és que, a més de millorar alguns punts que són intransitables, com el gual de Fresneda, és que es faci una partió en condicions per a retornar l’amplària que han anat llevat els agricultors a la canyada a la província”, diu Gratiniano, qui incideix en la necessitat que les autoritats prenguin cartes en l’assumpte.
“El que no pot ser és que hi hagi punts, com en Belmontejo on dels 75 metres originals ens quedin poc més de 10, i perquè han de passar els tractors, que si no desapareix”, afegeix Manuel Cardo, qui incideix en què “per un carril” els animals no poden menjar ni beure “si no se surten és inviable el trasllat del bestiar”.
“Això cada dia va pitjor i en el camí hi ha cada dia més traves”, lamenta Gratiniano qui adverteix del problema que suposa la desaparició de les vies pecuàries per al manteniment de la diversitat, per la qual cosa, a més de demanar més ajuda a l’administració, fa una anomenada a la col·laboració dels agricultors.
“Nosaltres anem sembrant al llarg del camí, on l’ovella deixa els seus excrements surt una flor. El que no poden fer és envair-nos amb les sembres i a més, en alguns casos, fumigar fins al corriol”, postil·la Usero, qui incideix en la funció vital de la migració de bestiar en el transport i dispersió de llavors.
Segons les dades de l’Associació de Transhumància i Naturalesza cada ovella trasllada diàriament unes 5.000 llavors i adoba el terreny amb més de tres quilos de fem al llarg dels aproximadament 20 o 25 quilòmetres diaris en els quals es reparteixen les etapes.