Gaétan Même, un pastor francès de 24 anys, dorm vestit per temor al fet que un llop ataqui al seu ramat enmig de la nit. “L’angoixa està latent”, compte Même al final de la seva tercera trashumancia en els Alps francesos.
El pastor francès carrega un be mentre guia a la seva mare cap a una zona de seguretat. “Quan van matar a la meva primera ovella vaig sentir immediatament que havia fracassat, que no havia complert amb la meva haver de”, afirma Gaétan Même. “Ràpidament vaig trobar la seva carcassa, hi havia una enorme taca vermella… El cor, els pulmons i el fetge havien estat devorats”.
Gaétan pastorea un ramat d’1.300 ovelles en Els Alps, entre el massís de Belledonne i la vall de Maurienne, des de juny fins a finals d’octubre.
El jove de pèl negre i ulls vius, vestit amb gruixuts pantalons de pana i camisa de llenyataire, té tot l’aspecte d’un pastor. Per Gaétan, ser un pastor transhumant és una vocació. “No recordo haver volgut fer res més que això”, diu. De nen tenia por dels animals, fins que va adoptar un gat. “Avui tinc més contacte amb els animals que amb els humans”, admet.
A 2.000 metres d’altura sobre el petit poble de Saint Colomban donis Villards, en el departament de Savoia, la major preocupació del pastor és la boira perquè “les ovelles es dispersen” i es perden.
Gaétan prepara el medicament per a una ovella. La seva pota es va quedar atrapada entre dues roques, la qual cosa va causar una ferida oberta.
El pastor francès segueix a les ovelles on elles volen pastar, ajudat per tres gossos que cuiden a les ressagades i mantenen el ramat unit. Ser pastor transhumant és un ofici que implica caminar molt sense anar a cap part.
Des de la seva primera temporada en els Alps, Gaétan es va trobar “cara a cara” amb un llop. “Va estar rondant durant una setmana”, recorda. “Les ovelles estaven tan aterrides que van tombar una a prop”.
Gaétan es desperta tots els dies a les sis del matí al són de la guitarra de Jimi Hendrix. Avui dia necessita un mes per reajustar-se a la vida de la ciutat a l’octubre, però admet que només triga un parell de dies a aclimatar-se quan puja als prats a la primavera.
Actualment queden uns 1.000 pastors a França. Aquesta vida solitària encara atreu a molts joves que busquen un canvi de vida, però pocs es queden més enllà d’un parell de temporades.
